Select Page

El proper 17 de setembre, a les 19 h, a la Sala Prat de la Riba de l’IEC, tindrà lloc l’acte de lliurament del Premi Catalunya de Sociologia 2019 i el discurs d’acceptació de la persona premiada que portarà per títol: Sociologia Catalana: de lancoratge a la llibertat.

L’acte, presentat per Joandomènec Ros, president de l’Institut d’Estudis Catalans, i Marta Soler, presidenta de l’Associació Catalana de Sociologia i presidenta de l’Associació Europea de Sociologia, comptarà amb les intervencions de:

Ramon Flecha, catedràtic de Sociologia per la Universitat de Barcelona. Guanyador del Premi Catalunya de Sociologia 2019 atorgat per la rellevància internacional i l’impacte social de les seves aportacions sociològiques.

Ana Lebrón, treballadora manual del tèxtil, cofundadora de Vern, coordinadora dels moviments de Verneda-Sant Martí que van elaborar i aconseguir el somni dels seus barris. Ramon Flecha col·labora amb Ana Lebron des de 1978.

Juan Ramon Vílchez, responsable del Programa Poble Gitano i Innovació Social del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Ramon Flecha col·labora amb Ramon Vilchez des de 1973. Una de les seves col·laboracions, en el marc del FP7 Workalo, va portar a l’aprovació del reconeixement del Poble Gitano pel Parlament Europeu

Tontxu Campos, ex-conseller del Govern Basc. Actualment, executive MBA-DBS, director de la Universitat de Deusto. Ramon Flecha ha colaborat amb ell des de l’any 2005.

Cap a les 20h., en acabar l’acte, hi haurà un brindis de celebració al Claustre de l’IEC.

 

 

Sociologia Catalana: De l’ancoratge a la llibertat. Discurs d’acceptació del Premi Catalunya de Sociologia 2019

(Resum de la conferència del Dr. Ramon Flecha)

La principal tesi d’aquest discurs és que ara estem aixecant l’àncora i dirigint-nos cap a un horitzó de llibertat trobant-nos en el camí a la sociologia europea i mundial, i amb la societat catalana. Ha arribat el millor moment de la nostra sociologia, comencem a construir un futur brillant científica i humanament, i tenim la sort de poder participar d’aquest futur. 

La primera part (Ancoratge) aclareix algunes de les fake news sobre la nostra història que han perjudicat greument tant el prestigi com el desenvolupament de la sociologia catalana. Per exemple, què es vol amagar dient i escrivint que la primera promoció de llicenciats en sociologia a Espanya és la que va començar a la Universidad Complutense de Madrid el 1973 si tenim a Euskadi, a Catalunya i a altres llocs molts sociòlegs i sociòlogues que van fer la llicenciatura que havia començat el 1963 a Deusto? Per què a l’acte que el darrer “Congreso Español de Sociología” va dedicar als “40 años de la sociología española” un catedràtic a qui deien “el maestro” va afirmar vàries vegades que “todos venimos del Valle de los Caídos”? 

La segona part (Llibertat) analitza per què ara la sociologia catalana està aconseguint ràpidament una gran rellevància internacional i proposa formes de participar en aquestes aportacions al món i a la nostra pròpia societat. La societat catalana necessita fer i vol fer ara profundes transformacions, requereix una sociologia que col·labori positivament en aquestes millores i que presenti transparentment evidències que ho està fent i, per tant, val molt la pena que la societat inverteixi esforços i recursos en la nostra disciplina. Estem ja construint, entre totes i tots, el millor moment de la sociologia catalana i fent, així, la millor contribució a la sociologia mundial i a la societat catalana.