Hem volgut oferir un espai a la pàgina web de l’ACS per a què tothom qui vulgui pugui dedicar unes paraules de record, d’homenatge o comiat a en Salvador Giner.
Salvador Giner i la Universitat Catalana d’Estiu
Jordi Estivill, ex‑president de l’ACS
La vida i l’obra de Salvador Giner són tan variades, complexes, apassionants i apassionades que en aquest petit record he seleccionat un episodi compartit i prou significatiu del seu itinerari patriòtic i fins a cert punt heterodoxe.
Corrien temps difícils, sortíem d’un estat d’excepció i els ressons del maig del 68, de la primavera de Praga, de les revoltes dels estudiants de Berkeley i de Mèxic, arribaven, esmorteïts per la dictadura franquista, però aixecaven noves esperances en els ciutadans catalans.
Precisament varen ésser aquests esdeveniments que van generar la revolta d’alguns joves nord catalans que es van llençar aquell estiu del 68 a celebrar una acampada plena de reflexions crítiques sobre la seva terra forçosament afrancesada des del segle XVII. En la segona tongada d’aquella trobada, que es va començar a anomenar Universitat Catalana d’Estiu, vaig rebre l’encàrrec, com a professor de la Universitat de Perpinyà, de promoure una secció de Ciències Socials. Dit i fet. En coherència amb la perspectiva dels països catalans vaig contactar i convidar a cinc amics: Alfons Cucò, historiador valencià, Joan Borrell, filòsof nord-català, Sebastià Serra, historiador mallorquí, i Salvador Giner, sociòleg català, que aleshores exercia en una universitat anglesa. Tots ells, van contestar afirmativament malgrat que era una aventura de la que aleshores no en coneixíem ni continuïtat ni estatut acadèmic i que més aviat augmentava les nostres fitxes de la policia espanyola. No amagàvem ni l’anti-franquisme, ni l’afirmació pancatalana.
Salvador, a partir d’aleshores es va convertir en una de les peces claus de la Secció i cada any va ésser fidel a la cita. Va participar activament i aportà una visió crítica, no exempta d’ironia, en la que sobresortia el seu ampli coneixement del pensament social. De les múltiples converses, debats i discussions en van sortir moltes iniciatives. D’entre elles, la idea de crear una Associació Catalana de Sociologia. La vivacitat i vitalitat d’en Salvador van animar no solament les nostres classes, sinó també el conjunt de les activitats de la que ell anomenava l’Acadèmia del Conflent. Encara ara, alguns dels participants recorden les seves ensenyances.
Salvador Giner, pare de la sociologia catalana
Oriol Homs, ex-president de l’ACS
La curta història de la sociologia a Catalunya, compta ja amb una figura de primer ordre com la d’en Salvador Giner. De la primera generació que va conrear professionalment la sociologia a Catalunya sobresurt en Salvador. Per la seva alçada intel·lectual, per la seva projecció internacional, per la comprensió de la teoria sociològica, per l’abast de la seva obra.
El Salvador Giner més brillant destaca per haver sabut aplicar el seu profund coneixement de la teoria sociològica a l’anàlisi de les societats contemporànies, com per exemple amb els seus estudis sobre la societat de masses i la societat corporativa, i a les profundes preocupacions sobre el seu esdevenidor, quan va tractar sobre la llibertat, sobre la democràcia o la moral.
A més de les seves aportacions teòriques, en Salvador va també conrear l’anàlisi sociològica aplicada amb obres referents avui, com l’explotació de l’enquesta metropolitana, la Societat Catalana o la seva última gran aportació amb el treball col·lectiu Raó de Catalunya, la societat Catalana al segle XXI.
Home profundament compromès amb el seu país, va dedicar molts esforços a promoure la sociologia des de la universitat, fundant l’ACS, participant a la Universitat d’Estiu de Prada, des de la direcció de l’IEC i des de tantes altres entitats que va promoure i presidir.
El mestratge d’en Salvador, combinació de rigor científic i compromís social, va més enllà dels seus alumnes i de tots els que vàrem tenir la sort de compartir amb ell neguits, debats i treballs amb llargues estones plenes de camaraderia i de plaent ironia, per convertir-se en un referent de país.
Salvador: pensador, sociòleg, mestre, amic i gran persona!
Paquita Sanvicén-Torné, Universitat de Lleida
Des que vaig tenir la sort de conèixer-te i de tenir-te com a director de tesi doctoral sempre hi ha hagut en el meu cor, en la meua ment, i més tard en el meu programa de profe universitària, un lloc destacat per a tu i els teus llibres. Ho sabies. Ploro la teua mort: la del mestre, sociòleg, amic i alhora, et recordo viu amb aquell somriure irònic. Em sento afortunada per haver-te conegut i haver après de tu i amb tu. El maig passat treballàvem junts el monogràfic Llibres per pensar dedicat al teu llibre Cartes a la democràcia. Res em feia pensar que seria el darrer cop. El 22 de maig em vas escriure el que ara se que va ser el teu darrer correu: “Paquita meva, estic en deute amb tu pel teu article a La Manyana sobre coses que he fet. Stu Pendu! Escrius molt bé: ja t’ho vaig dir fa un temps al meu Dept., Uni. Barcelona. ¿Ho recordes? Petons.” Sí Salvador, ho recordo com si fos ara. Sóc jo qui està en deute amb tu. Encara. Sense conèixer-me de res em vas donar suport des del primer moment. T’he estat i t’estaré sempre agraïda. Em vas obrir de bat a bat les portes de la Sociologia, em vas donar l’oportunitat de conèixer per dins l’Associació Catalana de Sociologia i una colla de professors fantàstics del “teu” departament de la UB. Tinc la gran sort que amb alguns encara continuo en contacte i treballant amb ells. És mèrit teu. La sociologia és una manera, sèria, de viure i de veure el món, em deies. Tenies raó. Teua Salvador, et portaré en la memòria sempre.
Pensar Salvador Giner
Montserrat Guibernau, Universitat de Cambridge
En Salvador Giner ens ha deixat i amb ell hem perdut un dels sociòlegs universals més eminents, no solament de casa nostra sinó sobretot -i més important- també de la Sociologia com a ciència relativament nova a nivell internacional.
Una beca de La Caixa–Brittish Council per fer un ‘master’- i posteriorment una beca del King’s College per dur a terme el meu doctorat, dirigit pel professor Anthony Giddens, em varen permetre conèixer en Salvador Giner a Cambridge, mentre ell mateix treballava en l’obra Mass society, que esdevindria un èxit a nivell mundial dins la Sociologia. I fou precisament aquesta connexió la que, amb el temps, promouria una forta amistat entre nosaltres, un ferm lligam que ha durat fins ara.
Fins a la seva malaurada enfermetat, en Salvador i jo treballàvem de forma conjunta en un nou i engrescador projecte per l’IEC.
Considerat amb certesa com el ‘pare’ de la Sociologia a Catalunya, en Salvador fou una persona elegant amb les maneres, clar en les paraules, brillant i original en les seves idees. Els seus llibres ho manifesten i ens donen la ‘llum’ necessària per continuar el camí que ell va obrir.
En Salvador fou un home enamorat de Catalunya i alhora un personatge original en el seu treball acadèmic, ‘un home amb enginy’ en tota l’extensió de la paralula: una bona persona per a tots aquells a qui va ensenyar i ajudar, amb el seu sentit de l’humor, amb la seva empenta, estimant la vida.
Així és com recordaré en Salvador Giner: amb la seva generositat, la seva intel.ligència colpidora i la seva encoratjadora presència, que ja he començat a enyorar.
Salvador Giner
Carlos Gómez Bahillo, Universidad de Zaragoza
El Departamento de Psicología y Sociología de la Universidad de Zaragoza se une al reconocimiento que la sociología española está dispensando al catedrático Salvador Giner San Julián, tras su reciente fallecimiento. El profesor Giner estuvo muy vinculado a nuestra universidad y fue ponente invitado en múltiples ocasiones en nuestro extinguido programa de doctorado, “Sociología: ciudad, cultura y desarrollo”. También participó en Zaragoza en otros foros, y en proyectos e investigaciones sobre la realidad social aragonesa.
Su libro Sociología, de la editorial Península, fue uno de mis primeros manuales de referencia, cuando en el curso 1972-73 comencé los estudios de sociología en la Universidad Complutense. Tuve la oportunidad de conocerle personalmente en el Primer Congreso Español de Sociología, celebrado en Zaragoza, en septiembre 1981, en donde se fraguó la Federación Española de Sociología, en cuya fundación e inicio desempeñó un papel importante, siendo presidente de la misma. Posteriormente, compartimos muchos momentos e inquietudes en la gestión de la FES.
Persona cercana, afable, muy amigo de sus amigos, siempre dispuesto a colaborar y apoyar nuevos retos y proyectos. Con grandes dotes comunicativas, capaz de despertar el interés y la reflexión de los que tuvimos la suerte de poder escucharle y compartir con él debates y discusiones sobre temas de actualidad social y política, en los que se manifestaba su capacidad analítica e interpretativa de la realidad social. Por eso, fue y seguirá siendo un referente humano y académico para una generación de sociólogos que vimos en él a un profesor comprometido y coherente.
Al professor Salvador Giner, in memoriam.
Blanca Deusdad, Universitat Rovira i Virgili
Salvador Giner ens ha deixat però la seva presència com a professor i la seva obra continua entre nosaltres. Avui, malauradament, està d’actualitat el seu llibre Sociedad Masa (1979). Les ‘turbes’ i els coneixements de la psicologia de les masses, que s’hi recullen, il·lustren l’adhesió des de l’emoció i la indignació dels joves als moviments socials i a les protestes. També es va interessar per copsar el carisma democràtic a Carisma y razón (2003), reprenent un dels temes cabdals d’interès del seu mestre: Edward Shils (1965). El professor Giner tractava aquests temes des del compromís social i des de la sociologia, com ell l’entenia: crítica. En canvi, estava poc interessat des del jo personal per ‘l’efervescència col·lectiva’; preferia la intimitat de la poesia i una bona conversa plena de la ‘finezza’ que el caracteritzava. Cosmopolita, coneixia molt bé el món acadèmic anglosaxó i la recerca competitiva internacional, però alhora sorprenia que fos un gran coneixedor de la realitat de l’Estat i dels països de l’Europa del sud. Sabia fer de pont entre ambdós mons, els quals coneixia a la perfecció. Pel seu esperit jove, perspicaç i irònic, se’ns fa més difícil d’acceptar que ja no hi sigui i que hagi marxat amb la mateixa simplicitat amb la qual va viure, tot i ser un gran acadèmic. Per sort, ens queda el seu llegat i el seu record.
Obrint la porta a la Sociologia
Eulàlia Solé, ex‑membre de la Junta de l’ACS
Als anys 70, vaig obrir un llibre titulat Sociologia, un mot que no coneixia atès que el franquisme havia exclòs, tant de l’ensenyament com de l’opinió pública, qualsevol disciplina capaç d’estimular alguna crítica. L’autor es deia Salvador Giner, i me’l vaig llegir d’una tirada. En acabar, vaig tornar a començar-lo, quelcom que mai no havia fet. Se’m va despertar un desig irresistible d’obtenir instruments per interpretar el món que m’envoltava, i em vaig convertir en estudiant de Sociologia.
En morir Franco, es van crear Facultats de Sociologia, i Salvador Giner ja fou un acadèmic tangible. No sols a la UB sinó a la premsa, la ràdio i la televisió, on apareixia com un comunicador carismàtic. Entretant impulsava la fundació de l’ACS i la presidia, promovia la FES, escrivia llibres i coordinava investigacions.
Als congressos, jo sempre el veia de lluny, com a ponent dels simposis, inaugurant o cloent actes. Fins que en un sopar organitzat per l’ACS vaig conèixer el Salvador Giner de carn i ossos, el que no s’afigurava que un llibre seu havia donat un tomb a la meva vida.
A les postres, es va aixecar per fer una volta a les taules. Llavors em vaig presentar, i li vaig dir que ell era la causa de que jo estigués allí. Mentre em mirava sorprès, vaig continuar: “La teva Sociologia amb va agradar tant que la vaig llegir dues vegades seguides, i després vaig haver de posar-me a estudiar.”
Esclafí a riure i em va fer una abraçada.
Salvador Giner. In Memoriam
Manuel Pérez-Yruela, Instituto de Estudios Sociales Avanzados (IESA), ex–president de la Federación Española de Sociología
Para mi hay dos aspectos que destacan en la figura de Salvador Giner. Primero, la riqueza de su formación y experiencia intelectual, que se refleja en toda su obra. Fue un profundo conocedor de los clásicos del pensamiento social (Durkheim, Pareto, Simmel, Tonniës y Weber), sobre lo que nos dejó dos importantes obras Historia del pensamiento Social y Teoría sociológica clásica. De ellos heredó que el objeto de la sociología es la explicación causal de la acción social, que es intencional y subjetiva, y su contrapunto: las cualidades relativamente sistémicas de la estructura social como condicionantes y hasta en algunos casos determinantes de la acción social. Vivió la etapa de auge del estructuralismo en su versión funcionalista y marxista y la irrupción en él del liberalismo y del individualismo metodológico. Tuvo contacto directo o indirecto con algunos de sus principales defensores: Karl Popper, a quien conoció cuando era catedrático en la LSE; Friedich Hayek, a quién tuvo como profesor en Chicago; e Isaiah Berlin, a quién tuvo la ocasión de presentar su visión triádica de la libertad en una entrevista que le hizo en su casa de Oxford en 1992. Fue testigo del ocaso del determinismo estructuralista. Giner nunca fue estructuralista ni individualista metodológico a secas. Si alguna etiqueta se le pudiera poner me atrevo a decir que sería la de conflictivista y weberiano-simmeliano, por su enfoque de la acción social mediante la lógica situacional y por su convicción de que todo orden social es conflictivo y precario. Segundo, su carácter llano, abierto, cosmopolita, jovial, divertido y positivamente escéptico e informal, que contrastaba con los formalismos propios de la cultura de su generación.