XXVII Concurs de Joves Sociòlegs
És amb gran satisfacció que anunciem els guanyadors del XXVII Concurs de Joves Sociòlegs 2023. Aquest concurs és un espai important per al reconeixement dels treballs sociològics realitzats pels joves investigador/es. Cada any, a través d’aquest concurs, es premien les millors investigacions en diferents àmbits de la sociologia.
En la Categoria A, el Premi ha estat atorgat a Núria Semís Campos pel seu treball titulat “Una gàbia on embogir. L’experiència subjectiva de l’internament psiquiàtric involuntari”. A més, en aquesta mateixa categoria, s’ha concedit un Accèssit a Marc Alcalà i Rams pel seu treball titulat “Ús del català i immigració al·loglota a Catalunya. Estudi de cas de joves d’ascendència magrebina”.
Passant a la Categoria B, el Premi ha estat concedit a Bruguers Gallego Guiu pel treball titulat “Dret a habitar i gènere. L’experiència del confinament domiciliari a la ciutat de Barcelona”. A més, en aquesta categoria, s’ha atorgat un Accèssit a Andrea Rizo Barroso pel treball titulat “Dieta de salut planetària en els menjadors universitaris”. Enhorabona!
A continuació es troben els resums dels treballs premiats.
Una gàbia on embogir: L’experiència de l’internament psiquiàtric involuntari
RESUM:
La salut mental està a l’ordre del dia per la situació viscuda durant la pandèmia de COVID-19. Hi ha però pràctiques de les professionals de salut mental que han estat objecte de crítica, com les pràctiques de tancament. Així, en aquest treball busquem descriure les experiències subjectives en primera persona de l’internament psiquiàtric involuntari (en els centres finançats amb recursos públics, a la província de Barcelona, des del 2000 fins al 2019), comprendre el seu significat per a les persones que les han patit i identificar si hi ha diferències de gènere. Per aconseguir aquests objectius hem aplicat un disseny abductiu i una metodologia qualitativa, de manera que hem realitzat cinc entrevistes (un total de 109 pàgines transcrites) a les quals apliquem l’anàlisi de contingut (obtenint una unitat hermenèutica de 21 codis i 487 cites). Els resultats aconseguits els hem estructurat entorn els eixos següents: les rutines en la institució total psiquiàtrica, les relacions en la institució total psiquiàtrica, l’etiquetatge diagnòstic com a saber psiquiàtric i poder disciplinari, paternalisme i agència, control i vigilància, pràctiques coercitives i estat d’excepció, voluntarietat – involuntarietat, agència i estratègies d’afrontament, i subjectivitat i ideals sobre la institució. D’aquesta manera, els resultats d’aquesta recerca apunten a una experiència subjectiva on hi ha una relació amb les professionals basada en càstigs i recompenses, amb una arbitrarietat en la informació (que entra en contradicció amb els drets humans) i on es contraposa el model de provisió en l’atenció de les usuàries, amb les demandes i propostes de cura per part d’aquestes. Així doncs, algunes usuàries viuen l’experiència de l’internament psiquiàtric involuntari com una gàbia, una presó que genera dinàmiques deshumanitzants i que afecten de manera negativa en la vida quotidiana, fins al punt que les usuàries relaten que és l’internament psiquiàtric involuntari el que fa embogir.
Dret a habitar i gènere. L’experiència del confinament domiciliari a la ciutat de Barcelona
RESUM
La desigualtat de gènere és una dolència estructural de les societats contemporànies que condiciona l’espectre multidimensional de la vida de les persones. Aquest treball pretén identificar, des d’una perspectiva feminista, els factors d’exclusió i vulnerabilitat existents en una dimensió fonamental: el dret a habitat la ciutat i a fer-ho en un habitatge digne. La recent crisi de la COVID-19, com tota crisi, ha tensionat desigualtats repercutint amb força les condicions de vida d’aquelles persones més vulnerables. La vivència d’un confinament domiciliari als habitatges per la pandèmia no es pot narrar com una experiència neutra al gènere. Aquesta investigació aborda l’habitar de les dones a la ciutat de Barcelona amb l’objectiu d’analitzar com l’experiència del confinament domiciliari ha afectat la desigualtat de gènere en el dret a l’habitatge. Per fer-ho, s’estudien tres dimensions claus: la feminització de les estructures de llar que s’allunyen del model nuclear convencional, la vulneració del dret a l’habitatge digne i adequat d’aquestes llars per la feminització de la pobresa i, per últim, com la configuració androcèntrica dels espais “domèstics” contribueix a la reproducció dels rols de gènere. La revisió bibliogràfica d’estudis de gènere sobre la recent pandèmia combinat amb l’anàlisi quantitativa de les microdades de l’Enquesta Sociodemogràfica de Barcelona (2017 i 2020) i l’exploració qualitativa de casos d’habitatges, permet concloure que l’experiència del confinament domiciliari ha agreujat l’existent desigualtat de gènere en el dret a habitar. Paraules Clau: desigualtat, gènere, habitatge i confinament.
Ús del català i immigració al·loglota a Catalunya. Estudi de cas de joves d’ascendència magrebina
Resum
Si bé els usos lingüístics de la immigració castellanoparlant a Catalunya és un fenomen ja ben estudiat, un repte actual és el que protagonitza la immigració que no té com a llengua inicial ni el català ni el castellà. El principal objectiu d’aquest treball, per tant, és explorar com la recerca sobre usos lingüístics de la població al·loglota a Catalunya s’adequa a un cas concret d’actualitat. Amb aquesta premissa, s’han analitzat en profunditat creences, desigs i accions lingüístiques de joves autòctons d’ascendència magrebina i d’un municipi concret que hagin completat l’escolarització obligatòria, com a mínim. Per a assolir tals propòsits s’han realitzat una sèrie d’entrevistes semiestructurades en relació amb dues hipòtesis concretes. D’una banda, que la influència del context sobre els usos lingüístics s’explica perquè facilita que el català o el castellà esdevingui la llengua de preferència. D’altra banda, que un jove al·loglot té incentius derivats del seu context per a usar ocasionalment i intencionalment una llengua diferent de la de preferència. Els resultats, efectivament, posen de manifest la importància del context sociolingüístic immediat i han permès adoptar i redefinir conceptes preexistents en la sociolingüística catalana per a elaborar un conjunt de mecanismes socials que expliquin la configuració d’usos lingüístics quotidians. Aquests són mecanismes d’acomodació a l’emissor (preferència lingüística, lleialtat lingüística), d’acomodació al context (hàbit lingüístic, adequació lingüística) i d’acomodació al receptor (convergència segons prejudici, segons l’ús lingüístic, segons competència lingüística i segons tolerància). Així, el treball proveeix d’explicacions qualitatives i causals dels usos lingüístics d’aquests joves, més enllà dels perfils lingüístics que s’hi poden identificar i conceptes que han aparegut en altres contexts, però que són difícils de generalitzar i operacionalitzar. El treball pretén, d’aquesta manera, ser de rellevància en tant que tracta una problemàtica social d’absoluta actualitat amb una comprensió sociològica clara i precisa.
Dieta de salut planetària en els menjadors universitaris
Resum:
Aconseguir una transformació alimentària cap a dietes saludables i sostenibles en 2050 requerirà de canvis dietètics significatius en la població (Willet et al.,2019). Models i iniciatives com la Dieta de Salut Planetària (DSP), creada per la comissió EAT-Lancet, promouen la introducció d’una major varietat d’opcions saludables amb la finalitat de motivar l’elecció d’aliments pro- ambientals i fomentar la formació d’hàbits més saludables i sostenibles. Tanmateix, existeixen pocs estudis sobre la valoració per part dels individus d’aquestes dietes, així com sobre els impactes actitudinals i comportamentals més amplis d’aquestes intervencions. En aquest estudi, examinem l’acceptació d’un menú alternatiu basat en els principis de DSP introduït en dues facultats de la Universitat de Barcelona durant un període de prova d’una setmana. A tal fi, implementàrem un qüestionari amb membres de la comunitat universitària en les setmanes anteriors (N=281) així com dues setmanes després de la introducció del menú alternatiu (N=325). Les dades van ser complementades amb dos grups focals a estudiants. Els resultats mostren una bona acceptació del menú DSP i una avaluació general superior en comparació amb el menú estàndard. Així mateix, es van observar canvis significatius en les dimensions actitudinals estudiades: els participants que van tastar el menú alternatiu van reportar, en major mesura que aquells que van tastar el menú convencional, sentir que estan actuant de manera més favorable vers el medi ambient i ser més conscients dels efectes de la dieta en la sostenibilitat. La implementació de dietes saludables en les universitats pot convertirse en un estímul per fer acréixer la conscienciació ecològica i ampliar l’adopció de comportaments pro-ambientals a nivell individual i familiar.